En la seva visita a la universitat, Carles Pastrana ens va explicar la seva experiència com a impulsor i creador d’un projecte que ha culminat amb la consolidació d’una marca que gaudeix de molt prestigi en el camp de l’enologia. Clos de l’Obac és una de les marques de vins creades per en Carles i la seva dona, Mariona Ejarque, que l’any 1987 van emprendre la iniciativa d’explotar la riquesa de la terra del prioritat per endinsar-se en l’aventura de fer vi.
El president de les bodegues, Costers del Siurana, ens va descobrir tots els entramats que amaga la cultura del vi, desgranant els avantatges i inconvenients que comporta l’elaborada tasca i va aconseguir que ens féssim una petita idea del procés de creació d’aquest antic producte, que malgrat veure’l cada dia a taula, no el coneixem del tot.
El que més em va cridar l’atenció és la paradoxa que hi ha entre el criteri per definir un bon vi i el bo o dolent que pugui ser per a la persona que el tasta. Des de la meva ignorància pensava que el gust i la qualitat eren dos factors directament relacionats per definir el prestigi del vi, i arran de la visita d’en Carles Pastrana he pogut comprovar que un vi és bo, quan té darrera un procés de fabricació elaborat en una sèrie de fases que li atribueixen al producte unes característiques que el diferencien dels demés.
Carles Pastrana ens va fer veure que parlar de vi amb propietat no és fàcil, el paladar es pot entrenar de la mateixa manera que eduquem l’oïda per dir si una cançó és bona i és veritat el que va afirmar al final de la xerrada “per saber de vi, se n’ha de beure molt”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada