Després de tenir l’oportunitat d’escoltar-los en un escenari tant màgic i elegant com és el Palau de la Música Catalana, em veig obligada a fer des d'aquí, una picada d’ullet als mishima.
Queda molt clar en la descripció del blog que parlo de “petites produccions culturals de petits artistes catalans” i això és el que va començar essent mishima, i després de diversos treballs i sense deixar enrere l’essència que els caracteritza, el conjunt barceloní s’ha consolidat com un dels millors grups en català del moment.
Van començar essent un grup petit per a públic localitzat, reduït i fidel i sense vendre’s i deixar-se contaminar han esdevingut un referent musical per a molts.
Moltes vegades l’èxit depèn de l’actitud que pren el grup alhora d’assolir-lo, i és freqüent aconseguir-lo retocant i perfilant els trets que diferencien el conjunt, per així arribar més fàcilment a un gran públic, que acostumat a sentir sempre el mateix no haurà d’esforçar-se a conèixer noves músiques i en conseqüència experimentar noves sensacions. I és que tots sabem el que ens agrada a les persones funcionar seguint la línea que marca el costum, i com de familiar és la mandra que se'ns desperta alhora d'exposar-nos al canvi i a la novetat.
Aquest no ha estat el cas dels mishima, que amb la seva persistència ens han ensenyat a apreciar la seva gran música i que ara és per a molts, un referent alhora de jutjar i opinar sobre la resta del mercat musical.
I és que la música que en un principi agrada a uns pocs i acaba tornant bojos a molts, sonant sempre com la mateixa melodia, és la bona i millor música.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada