Per parlar de les revistes de tendència em centraré amb la publicació Vice.
La Vice és una revista nord americana que té la seva versió online en espanyol i que havia tingut fa poc menys d’un any una edició en paper. Es tracta d’una publicació que crida l’atenció pel protagonisme de la fotografia i pel seu missatge de denúncia. La seva missió és denunciar des d’un punt de vista innovador fets d’actualitat internacional així com posar en descobert les últimes tendències en moda i música. La Vice es defineix per difondre un discurs molt definit que pot despertar molta simpatia o molt rebuig.
La meva experiència personal em diu que la Vice, l’últim que pot marcar és tendència. El primer any de carrera vem haver d’estudiar un mitjà de comunicació en profunditat i ens vem decantar per aquesta revista. Vam fer un anàlisi en profunditat de la revista passant pel funcionament de la redacció fins un anàlisi des d’un punt de vista personal del contingut. Gràcies a aquest anàlisi vaig poder observar que aquest punt de vista original no era més aviat pedant i intolerant. Concretament ho vaig poder observar en un apartat que es diu Do’s & Dont’s on critiquen i defensen el que ells consideren bo i dolent. És freqüent veure com fan bromes sobre malalties terminals i comentaris desafortunats cap a col·lectius exclosos i desfavorits, de manera reiterada.
Amb això vaig veure que darrera el que ells anomenaven originalitat s’hi amagava una falta de respecte i un tracte cap als problemes reals denigrant. Intentar marcar tendència faltant el respecte als més desafavorits, no és tendència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada