26 d’abr. 2011

Estúpida Erikah

“Una guitarra, una veu trencada per una tristesa resignada i tota una banda seguint la mateixa inspiració. Estúpida Erikah, un grapat de cançons amb història i ànima, un conjunt inesborrable d'emocions explicades com si fossin retalls del cor, d'un cor trencat que es recompon en cada acord”.  Així és com defineixen els components del grup terrassenc Estúpida Erikah el seu últim treball.

Es tracta d’un col·lectiu Terrassenc que canta en català i que el compon: Lluís Bòria (compositor, veu i guitarra), Jordi Masana (baix, guitarra i veus), Xavi Carmona (veu, bateria i percussions), Magali Licari (percussions, melòdica i veus), Aleix Puig (violí i veus) i Carles Sánchez (guitarra). La base és folk, i rock i pop contemporani on conflueix la música independent dels últims 20 anys, fins i tot, de més enrere o més al costat.

La formació vol apropar a la nostra llengua referències com Micah P. Hinson, Arab Strap, Low, Tom Waits, Smog, Johnny Cash, Tindersticks, Sr Chinarro entre d'altres. Sonen amb una base de folk, i rock i pop contemporani on conflueix la música independent dels últims 20 anys.  

Des d'aquí us els recomano, ja que a més de sonar molt bé, són un granet de sorra més per a enriquir l'actual boom de la música en català! 

25 d’abr. 2011

No és tendència

Per parlar de les revistes de tendència em centraré amb la publicació Vice.


La Vice és una revista nord americana que té la seva versió online en espanyol i que havia tingut fa poc menys d’un any una edició en paper. Es tracta d’una publicació que crida l’atenció pel protagonisme de la fotografia i pel seu missatge de denúncia. La seva missió és denunciar des d’un punt de vista innovador fets d’actualitat internacional així com posar en descobert les últimes tendències en moda i música. La Vice es defineix  per difondre un discurs molt definit que pot despertar molta simpatia o molt rebuig.
La meva experiència personal em diu que la Vice, l’últim que pot marcar és tendència. El primer any de carrera vem haver d’estudiar un mitjà de comunicació en profunditat i ens vem decantar per aquesta revista. Vam fer un anàlisi en profunditat de la revista passant pel funcionament de la redacció fins un anàlisi des d’un punt de vista personal del contingut. Gràcies a aquest anàlisi vaig poder observar que aquest punt de vista original no era més aviat pedant i intolerant. Concretament ho vaig poder observar en un apartat que es diu Do’s & Dont’s on critiquen i defensen el que ells consideren bo i dolent. És freqüent veure com fan bromes sobre malalties terminals i comentaris desafortunats cap a col·lectius exclosos i desfavorits, de manera reiterada.
Amb això vaig veure que darrera el que ells anomenaven originalitat s’hi amagava una falta de respecte i un tracte cap als problemes reals denigrant. Intentar marcar tendència faltant el respecte als més desafavorits, no és tendència.