Proximitat i reconeixement. Aquestes són les dues raons que em porten avui a escriure sobre una persona, que malgrat ja no ser aquí, considero que ha de tenir cabuda en aquest bloc.
Estic parlant del meu tiet avi Joan Mitjans Buxell que va néixer a Terrassa l’any 1914. El seu dia a dia dedicat a la pintura i ens ha deixat una extensa obra que si més no per a mi, és interessant.
Ell mai es va encabir dins cap moviment, però jo m’atreveixo a dir que es movia dins un impressionisme peculiar. Era un amant del paisatge i de la natura i podem dir que moltes de les seves pintures fan homenatge a dos dels seus racons preferits: la serra del Cadí Moixeró i el la badia de Cadaqués i Port lligat. El seu impressionisme era peculiar perquè no es reflectia estrictament amb la natura. Existeixen obres del pintor que il·lustren els llocs més coneguts de ciutats catalanes i espanyoles, el tras desdibuixat alhora de pintar persones, la taca forta de color defineixen un estrany impressionisme que en algunes ocasions retrata espais de ciutat.
El meu tiet va morir l’11 de setembre de l’any 2007. Tenia 93 anys, per caminar es recolzava amb un bastó, però mantenia aquell punt elegant i bohemi que sempre havia portat amb ell. Les seves obres es troben en una galeria que tenen a la planta baixa de la seva casa de Terrassa de tota la vida. Ja no tenen el valor que havien tingut anys enrere. A vegades penso que la família s’hauria de moure per donar sortida i reconeixement a l’obra del pintor. Però per ara, em conformo amb donar-lo a conèixer a partir d’aquest bloc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada