Sempre he pensat que si tinc un espai per a poder fer el periodisme que a mi m’agrada el dedicaré a donar a conèixer l’enorme riquesa cultural que m’envolta i que sovint tinc ignorada.
Suposo que no només sóc jo. I és que totes les persones estem envoltades de petites i grans ànimes sensibles que expressen per mitjà de l’art i de la cultura moltes de les seves inquietuds. Fins i tot, em veig capaç d’afirmar que a cada persona li correspon una manera d’expressar-les.
La cultura és la base de la societat de la informació, que posada en valor rep el nom de coneixement, i és en conseqüència, un dels grans motors que fan avançar la història (i les històries). En són un exemple les societats antigues, que adquireixen sentit i són estudiades en funció de la seva producció cultural, a partir de la qual podem conèixer la seva manera de viure i organitzar-se.
Sovint la cultura no rep el reconeixement que es mereix. Ocupa les últimes pàgines dels diaris, les últimes estones dels informatius, i és difícil accedir a publicacions que la tracten com la garantia del pluralisme del que ha de gaudir una societat.
Aquestes formes de canalitzar les percepcions i sentiments personals a petita escala i sense gran reconeixement, tindran cabuda a l’aurora boreal, el blog que pretén trencar el silenci de moltes persones, que sense saber-ho, fan petites i grans produccions culturals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada